Per què acampem
Perquè una llar és on comença un projecte de vida, i ens l'estan prenent.
Acampem perquè hem fet tot el que ens deien que havíem de fer. Hem treballat, hem estalviat, hem compartit pis als trenta i als quaranta, hem marxat del barri on vam néixer. I no n'hi ha prou.
Acampem perquè a la nostra ciutat hi ha gent que dorm al carrer i, a pocs metres, pisos buits que algú guarda com qui guarda accions. Això té un nom: especulació. Ni gent sense casa ni cases sense gent.
La plaça com a casa comuna
Una tenda no és una casa. Ho sabem. Però a la plaça hem aixecat el que el mercat no sap fer: una cuina on menja qui té gana, una assemblea on parla qui vol, unes cures on ningú es queda sol. Això també és habitatge: la xarxa que fa que un sostre sigui una llar.
Una casa no és un negoci. És el lloc on comença tota la resta.