Un exèrcit de cors
No portem armes ni banderes de partit. Portem cassoles, mantes i ganes de cuidar-nos.
Ens diuen que som pocs, que som ingenus, que això no servirà de res. Però cada dia hi ha més gent a la plaça. Gent que porta una olla de llenties, gent que arregla una tenda, gent que s'asseu a escoltar algú que fa setmanes que dorm al carrer.
No som un partit. No som un sindicat. Som persones amb esperit crític i social que han decidit que no volen viure en una ciutat on la casa és un luxe i el carrer, un destí.
Qui hi cap
Hi cap la veïna que no pot pagar el lloguer i el noi que va arribar fa tres mesos sense papers. Hi cap la treballadora que comparteix habitació als quaranta anys i l'home gran que fa una dècada que viu en un caixer. Hi cap qui ha caigut del sistema per mala sort, per malaltia o per haver nascut on no tocava.
Només demanem dues coses: respecte i bona fe.
Com ho fem
Sense caps. Amb assemblea. Amb comissions que cuinen, curen, informen, reparen, netegen i creen. Amb un punt gratis on la roba i els llibres canvien de mans sense diners pel mig.
Això que passa a plaça Catalunya passa també a Sol, a Palma i a moltes altres places. És un moviment global, descentralitzat i autogestionat. Ningú no el dirigeix, i per això ningú no el pot aturar.
El poble unit mai serà vençut.
Vine. Porta el que puguis. Emporta't el que necessitis.